VISITA GUIADA AL BARRI DEL CARMEN

Seguint amb les visites guiades que realitzarem per grups el dia 12 de Dessembre a la ciutat de València,una de elles fou al Barri del Carmen, en la qual, es van visitar alguns dels monuments històrics del barri i fins i tot de la ciutat. El grup estava integrat per: Rubén,Elena,Claudia,Jeff i Jordi.

En primer lloc, es va dividir a la classe en dos grups i a cada grup se li donà un mapa amb el recorregut que tenien que fer durant la visita i els llocs que tenien que visitar. En cada lloc d'aquests hi havia un integrant del grup guia que esperava als grups visitants per explicar-los els diferents monuments i n la majoria de casos es realitzava una activitat pràctica que ajudava a recordar tot allò explicat pel guia. Ambdos grups pasaven per totes els llocs a visitar però cada recorregut tenia un ordre diferent. Els monuments o llocs que va elegir el grup guia per realitzar la visita foren: lesTorres  de Quart, la Muralla Cristiana, l'arc o portal del Cid, el portal de la Valldigna i els graffitis(a la plaça del Tossal). Fou una visita en la que els grups anaven passant per diferents èpoques,és a dir,anaven pegant bots en el temps fins arribar a l'ultima activitat(graffitis), que representava l'actualitat.
Ací us deixem una breu explicació de cada lloc de la visita i de les diferents activitats que es plantejaren.

LES TORRES DE QUART

*Aquest fou el punt de partida,on la companya Elena ens explicà breument l'història de les Torres de Quart i ens va introduïr en la visita i les diferents èpoques a visitar*

És un portal que formava part de la muralla medieval que envoltava la Ciutat Vella de València, per tal de defensar-la. Estan situades a l'encreuament del carrer de Guillem de Castro amb el carrer de Quart.

La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat (plaça de La Mare de Déu, on hi ha la Catedral de València) va cap a Quart de Poblet. Aquesta porta era l'accés ponentí a la ciutat, el que provenia de l'oest i Castella. Després de ser enderrocada la murada durant la segona meitat del XIX, la porta o portal de Quart quedà exempta, i passà a ser coneguda com les torres de Quart, que és el nom més emprat hui dia per designar-la. Les torres van ser utilitzades per a envoltar la aniga ciutat de València.

La Porta de Quart fou construïda entre 1441 i 1460 per l'arquitecte Pere Bonfill, juntament amb Tomàs Oller, Francesc Baldomar, Jaume Pérez i Pere Compte. Aquesta porta, oberta cap a ponent, feia part de la muralla del segle XIV de València, junt amb les Torres de Serrans, obertes cap al nord, i moltes altres portes que, a diferència de les dues esmentades en primer lloc, van ser assolades durant la segona meitat del segle XIX, amb l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar-ne el creixement.

A partir del 1626 i fins al segle XVIII es va allotjar al seu interior la presó de dones. Fins al 1874, moment en què la murada fou enderrocada, havien rebut també el nom de porta de la Calç perquè la calç amb què s'emblanquinaven les cases de València hi entrava per aquest accés.

La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèl·lics, com ara la Guerra de Successió, la Guerra del Francés i les revolucions cantonals. Sobre els seus grossos murs encara es poden observar les empremtes dels impactes provocats per les canonades durant les diverses guerres i revolucions.

El 1931 van ser declarades monument historicoartístic i són esmentades en la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

Durant el 2007 han estat restaurades, després de dècades en què s'havien ennegrit a causa de l'incessant trànsit que circula pel carrer de Guillem de Castro.

MURALLA CRISTIANA

En aquest punt, estava Jordi que anava vestit d'arquer i ens explicà breument l'història de la muralla i per finalizar els grups realitzaren una activiat que consistia a elegir una de les diferents opcions posibles per contestar a les 8 preguntes que estaven escrites en un paper continu amb forma de muralla.

La muralla medieval de València era un perímetre emmurallat que va envoltar la ciutat de València (País Valencià) des que va ser aixecada per ordre de Pere IV d'Aragó entre 1356 i 1370.

En el segle XIX es va dur a terme la demolició de les muralles, amb excepció de les torres de Serrans i de Quart. Aquesta mesura va tenir l'oposició de l'exèrcit, el qual s'atribuïa la propietat de les muralles. No obstant això, Ciril Amorós, governador civil interí, va iniciar l'enderroc en 1865, amb el pretext de donar faena als obrers desocupats a conseqüència de la crisi de la indústria tèxtil.

La muralla tenia una longitud de quatre quilòmetres. Incloïa quatre grans portes (portals grans), que eren les de Serrans, orientada al nord, la del Mar a l'est, la de Sant Vicent, al sud, i la de Quart, a l'oest.

A aquestes portes grans se n'afegien unes altres de menors (portals xics), que inicialment eren nou: dels Jueus, de Russafa, dels Innocents o de Torrent, del Coix o de les Setze Claus, dels Tints, Portal Nou o de Sant Josep, Portal de la Trinitat, dels Blanquers i Porta del Real. Circumstàncies posteriors van portar a l'obertura de nous accessos.

EL PORTAL DE LA VALLDIGNA

*En aquest punt ens esperava Claudia vestida de monja,simulant pertànyer al monestir de Valldigna. En aquest punt no realitzàrem activitat posterior*

El Portal de la Valldigna és un portal del 1400 que separava la ciutat cristiana de la moreria de València. Es troba al barri del Carme, dins el districte de Ciutat Vella. És un portal sense porta, que pren el nom del monestir de la Valldigna (Simat de la Valldigna), la casa de l'abat del qual es trobava davant del portal.

Oberta sobre la mateixa muralla àrab del segle XI en l'any 1400, era la porta d'accés a la moreria. És un arc de mig punt, de carreu, amb un lleuger avanç en les impostes. Fou restaurat el 1965.

En el portal, hi ha una reproducció del retaule original que allí va existir, dedicat a la Mare de Déu i que fou col·locat l'any 1589. El retaule representa el rei Jaume el Just en l'acte de fundació del monestir de la Valldigna, que va atorgar a l'abat de Santes Creus, amb una inscripció que acompanya la imatge i que diu "Aquesta vall per a la vostra causa".

En la seua part superior, hi ha la representació de la Mare de Déu amb els escuts de la ciutat de València i del monestir de la Valldigna. Es tracta d'un retaule dels anys 60 del segle XX, junt al qual hi ha una inscripció que diu Nostra Dona de la Bona Son, pregueu per nós, portal de Valldigna.

Junt al portal, es va instal·lar la primera impremta del Regne de València i de la península Ibèrica, per part del mestre impressor Lambert Palmart, en la qual l'any 1474 es va imprimir el primer llibre a la península Ibèrica, escrit en valencià: Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria (Trobes en llaors de la Verge Maria). Una placa commemorativa recorda aquest fet.

També, junt al portal, va tindre lloc el succés viscut per fra Joan Gilabert Jofré, interposant-se a l'acaçament i l'apedregada d'un dement, després del qual i canviant el seu sermó quaresmal, va propiciar que el 9 d'abril de 1409 es posaren els fonaments del primer manicomi del món que es deia Hospital dels folls i dels ignocents.

PORTAL DEL MIO CID

*En aquest punt estava Rubén i explicà breument la importància que varen tenir les muralles cristianes dins el barri del Carmen i posteriorment el grup va realitzar una activitat en la qual va tenir que identificar distints fragments del mio cid i saber de quin cantar és cadascun*.

La muralla àrab o musulmana és una murada de defensa construïda al segle XI al voltant de la Ciutat Vella de València, de la qual encara romanen restes menors.
Després de la caiguda del califat de Còrdova, a començament del segle XI, València va esdevenir capital d'un Regne de Taifes, i, per tant, va experimentar un important creixement urbanístic. Durant el regnat d'Abd al-Aziz (1021-1061), es va construir una nova muralla amb el propòsit de protegir la població i aquells que arribaven d'altres llocs d'al-Àndalus. Segons la descripció que ens hi ha llegat el geògraf al-Udrí, la muralla era de gran perfecció i tenia set portes. Estava construïda de ciment i tenia torres semicirculars d'obra fins a l'última altura, on s'obrien en una sala voltada. En l'actualitat, poden veure's encara restes d'algunes d'aquestes torres, especialment en l'actual barri del Carme, a Ciutat Vella.

GRAFFITIS

*En aquest punt es trobava el nostre company Jeff que va començar la visita amb un ball urbà molt atrevit. Posteriorment,explicà l'art del graffiti al barri del Carmen i va fer que els companys foren un element actiu en la visita i en el seu desenvolupament expressiu,  ja que, va plantejar una activitat per finalitzar la visita que va consistir en pintar amb spray en paper continu alguna cosa que fera referència al barri del Carmen*

Son tants i distints que és díficil trobar un fil conductor entre les demostracions d'art urbà que decoren les parets del barri del Carmen de Valencia. Tot val per decorar un barri que s'ha convertit en un museu a l'aire lliure i viu: blanc i negre o color: abstractes,caricaturescos, de ciència ficció,o realistes; bellessa o denuncia;amb spray,amb aérograf, amb pinzell o inclus lones amb fotografíes.Les obres es van degradant amb el pas del temps i van canviant, per això és un museu sense depòsit.

A la plaça del Tossal, molt prop de la parroquia de Sant Nicolás, amb l'obra Stop War Victim’s Wall de Fasim(ññoc on realitzarem l'activitat dels graffitis).

REFLEXIÓ PERSONAL

Des del grup pensem que la visita va ser prou bona en relació al temps de preparació i al de realització. Es notava que hi havia un treball darrere i fou pro completa, ja que , van ser els companys els que es tenien que desplaçar pel barri del Carmen, mitjançant un mapa que marcava els punts que tenien que visitar i en quin ordre i a més intentarem ambientar-ho amb vestimenta acorde al moment històric sense que quedara d'una forma caricaturitzada però sí donant-li un toc d'humor necessari. Vam tenir errors i vam caure en alllò més usual que fou realitzar una activitat per verificar si els companys s'havien assabentat. En aquest aspecte cal millorar i intentar que el public siga més protagonista durant l'explicació i no al finalitzar aquesta. Vam tenir l'error també de no centrar bé a visita, és a dir, faltava un fil conductor més clar. 

En definitva, hi ha aspectes a millorar com ja comentarem a l'aula però pensem que per a ser la primera el resultat ha sigut satisfactori. Toca seguir treballant i anar pulint aquests errors.