MUSEUS

Després d'algunes publicacions d'eixides i visites guiades que hem realitzat, és necessari centrar el tema novament i tornar a parlar dels Museus. 

Comencem dient que les tasques principals d'un museu són: conservació,investigació i difusió. En els últims anys aquella més important ha sigut la de difusió, ja que els museus han passat de ser magatzems d'objectes a llocs d'aprenentatge. És a dir, no és necessari donar gran quantitat d'informació si no ajudar a la reflexió i despertar l'interés. 

Per tant direm que la funció principal dels museus es la difusió didàctica, és a dir, com s'aconsegueix que les persones reflexionen amb l'obra. 

A partir d'aquest moment, es van canviar les formes d'interacció entre l'obra i els visitants i es van plantejar noves pràctiques per donar a conèixer l'obra i per propiciar l'interacció entre l'individu i el element a investigar o conèixer(una altra forma per despertar un major interés i un contacte més directe entre les obres i els visitants). 

Uns dels canvis més importants,fou el que es coneix com Hands On o interactivitat manual que consisteix en deixar tocar els materials als visitats per tal de tenir un contacte més directe i així despertar un major interés, a més de ser una sensació fins al moment desconeguda i podia tenir una major incidència en la societat. La interacció manul no sempre es tradueix a coneixement pràctic, ja que, molta gente toca i no sap perquè ho fa. 

Un nou tipus d'interacció als museus fou el que conèixem com Minds on o interactivitat intel·lectual, on sen's presenta un conflicte cognitiu, es planteja una pregunta, s'activa la ment, es qüestiona algun concepte que teniem com a vàlid.. En definitiva, s'aconsegueix que els visitants reflexionen sobre l'obra i sobre la realitat que els rodeja. 

Per últim tenim Heart on o interactivitat emocional. On se'ns estimula l'ànim, l'humor, el plaer estètic etc.. 

Un dels aspectes més interssants de la difusió, es l'evolució que han experimentat les tècniques expositives i sobre tot la forma d'arribar al visitant. Abans es considerava que simplement observant els objectes era suficient per aconseguir comunicar i despertar l'intés del visitant, actualment es parla de provocar emocions, llençar preguntes per reflexionar i qüestionar certs aspectes i de participar activament per mitjà d'alguna tasca, manipulant així els elements de la visita(buscant la convinació de les tres coses).

Als museus hi ha que adaptar-se i satisfer les necessitats dels seus visitants. Els tres tipus d'usuaris més comuns són: families,grups educatius i discapacitats. 

Als anys 70, es van començar a construïr museus comunitaris que són coneguts com ecomuseus. El desenvolupament d'aquests tipus de museu està relacionat amb el desenvolupament rural,local i regional del moment. Han sigut construïts amb la participació de la gent del poble,per tant tenen un

lligam en el desenvolupament de les zones rurals del interior. El ecomuseu s'encarrega de realitzar l'nventari, estudiar i protegir allò que perteneix a una població en concret i constueix el seu patrimoni. Als ecomuseus, hi ha bens naturals, bens immobles, bens mobles i inclús bens rebuts per tradició oral. Així des dels ecomuseus es situa als objectes en el seu context històric i a més cadascun tindrà una orientació diferent, en funció de la història i economies locals. Així, es poden referir a l'àmbit agrícola, industrial,marítim etc...

Un dels aspectes més importants dels ecomuseus es què genera COMUNITAT, ja que són els propis veïns els que aporten objectes i aleshores l'interés de la gent creix ja que la mateixa població és la protagonista. (les fotografíes són d'Almàssera, on es troba el Museu de l'horta, el cual recull utensilis antics de treball de la terra, manuscrits i diferents formes de viure).

Per valorar el resultat de les activitats que s'han portat a terme és necessari una avaluació, útil a l'hora de decidir sobre la continuitat o millora del programa. 

En primer lloc, serà necessari plantejar que és allò que volem saber i perqùe ho volem saber, és a dir té que tenir una finalitat o una actitud de millora. I per últim tenim que tenir en compte els instruments necessaris per arribar a eixe coneixement. 

Així, els instruments que solem utilitzar són: 

-Recompte de visites: manual , mitjançant el tiquet d'entrada(mitjançant diferent tipus, color,etc...), recompte electromagnètic, llibre de registre de visites..

-Qüestionaris: mixtos, amb preguntes tancades i obertes (abans d'entrar al museu o a l'eixida).

-Entrevista

-Grup de discussió: reunió d'un grup de persones, la finalitat de la qual, és la comprensió de l'actitud d'un grup respecte a un tema.

-Observació: fixant-se en els interessos dels visitants i els llocs de detenció i durada. 

REFLEXIÓ PERSONAL

Des del grup, pensem que aquest nou enfocament per part dels museus ha contribuït a la millora de les visites. Hi ha que tenir en compte que per a un visitant,participar activament serà més beneficiós que limitar-se sols a observar. Per tant, es important un major contacte i a més incitar a la reflexió , formulant preguntes,acoseguint així que ells mateixos vajen creant el seu propi coneixement i que es queden amb els aspectes que més els interesse, en quant al grau de relació amb la seua experiència vital. 

En quant als ecomuseus, pensem que és una bona iniciativa per tal de crear un major interés entre els visitants locals, ja que es senten protagonistes d'allò exposat. 

A més, pensem que és molt important una avaluació posterior a la visita per veure que funciona i què aspecte requereix un canvi. És interessant saber sempre que pensen els visitatns per així adaptar-se als seus interessos i necessitats.