PELÍCU·LA "NOVIEMBRE"·

Les dues últimes sessions, vam veure a classe la pel·lícula "Noviembre". Una pel·lícula espanyola de Comèdia/Drama realitzada a l'any 2003.

Es tracta d'un fals documental sobre el grup de teatre Novembre. Conta l'història d'un grup de joves, madrilenys quasi tots, motivats per la passió del teatre i per intentar canviar el món a través d'ell. El seu objectiu es canviar els escenaris pels carrers i sols volen veure les cares sorpreses de la gent a partir de les seues novedoses actuacions.

El protagonista es Alfredo , un jove de Murcia que es traslada a Madrid en la década dels 90 per estudiar teatre però s'acaba donant compte quen allò que realment li interessa és representar als carrers. Així, els seus companys i ell creen el grup de teatre "Noviembre". Un forma de fer teatre novedosa, on l'objectiu no és guanyar diners si no impressionar i crear amb originalitat sobre assumptes que tenen una certa censura o estan mal vistos a la nostra societat. Volen combatre el teatre profesional i dessitjen arribar a tota la població d'una manera gratuïta i fer que les persones interessades participen activament i milloren la seua qualitat de vida. Volen lluitar contra allò que és políticament correcte i evitar la essència del teatre siga tacada per una finalitat econòmica. El director critica fortament aquest panorama artístic i deixa estreveure com l'art lliure és sols un somni utòpic ja que està envoltat per multitud de interessos extraartístics i té un càracter mercantilitzat. El teatre és una forma de vida que deu ser creada per la ciutadanía i per a la ciutadanía.

Fins i tot el final es diferent i impactant. Un final que incita a la reflexió de la realitat en la que vivim i que fa qüestionar-se a un mateix assumptes que fins al moment consideràvem com a vàlids.

VALORACIÓ GRUPAL

Al grup ens ha agradat molt la pel·lícula i pensem que té relació en el que hem donat durant el curs. Es poden veure certs aspectes que defensava la Democracia Cultural, com possibilitar l'accés a tota la població, fomentar la creació sense necessitat de professionalització i aconseguir que la ciutadania participara activament.

Sí que pot ser un aspecte jutjable el fet de que els personatges no entengueren que qualsevol creació cultutral i en aquest cas el teatre es puguera fer d'una forma professional per tal de guanyar-se la vida, a canvi d'una remuneració. Però ells entenen el teatre com una arma carregada de futur amb la que poder canviar el món i es dediquen al teatre de carrer, al teatre més humil, al teatre fet per per les persones i per a les persones.

Ells defenien un teatre que millorara la qualitat de vida de la gent, entès com un dret, entès com un mitjà de creació lliure.

Ací us adjunte el trailer per a què ho disfruteu, totalment recomanable!!