DIA EN CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
El passat dilluns dia 28 de Dessembre, la classe de TASOCT matí del IES Jordi de Sant Jordi, acudirem a una xerrada en commemoració al dia contra la violència de gènere (25 de Dessembre) a Picassent . La xerrada estigué estructurada en dos grans parts principals, en la pimera es va parlar sobre el paper de la dona al llarg de la història de una forma molt amena i molt visuals , amb videos i amb fotografies que mostraven les desigualtats i la minorització del col.lectiu de les dones. En la segona part , es va centrar en el paper de la dona al mercat laboral, és a dir, les diferents formes de financiació, de les grans ventajes o inconvenients que té el ser de sexe o altre i sobre tot aspectes burocràtics per accedir al mercat laboral i multitud de consells i ajudes a les dones que hi assistiren. La presència d'questes sigué mínima , hi havien un sis o set dones en la xerrda , les quals estigueren molt atentes i participatives al tema que s'abordava en cada moment. En quant a la classe , la primera part fou més enriquidora i útil per nosaltres ja que abordava més un àmbit social , essèncial per entendre el món i transforma-lo.
Al principi de la xerrada es va plasmar un video molt interessant que mostra d'una manera molt dura quina imatge tenia la dona entre els homes. El video estitula "video solo para hombres"(1895), es conta el moment en el que la protagonista demana treballar en el Ministeri gràcies al "enxufe" que tenia. En aquest moment aquest tipus de treballs era d'homes , aleshores esplasma perfectament com es possa en dubte la capacitat de la dona amb frases com : "no puede escribir un sobre con letra seria, no puede echar cuentas"..
Als anys 70, amb l'arribada de la revolució industrial , es va produïr una jeraquització encara més profunda a la societat. La dona treballava sols fins que es casava i es deia que "deixava de treballar". Però no és així ja que treballava en l'àmbit de lo privat, és a dir, com ama de casa i cuidant als fills , tasca gens senzilla i poc valorada , fins i tot a l'actualitat. Engels defineix a la dona de l'època com: "proletaria del proletariat".
A l'actualitat encara que menys notori , la dona continua sofrint grans injustícies socials. Un exemple que es possà i que ens cridà molt l'atenció al grup i que fou molt evident, fou quan Carolina Marin (campiona femenina de bàdminton a les passades olimpiades) va ser desvalorada pels mitjans de comunicació , ja que aquests li donaren tota la responsabilitat del triomf al entrenador. Però sense desmereixer la seua funció com a professional del sector , la gran protagonista en aquest cas és ella i no l'entrendor.
Actualment , de cada 100 dones , sols 54 treballen, a causa sobre tot per les dones de més de 55 anys que tenen menys formació i tenen unes condicions que perjudiquen la possibilitat de trobar treball(casa,fills,nets, cuidar malalts, moltes no tenen carnet..). El 69% dels gerents a Espanya son homes i en general les dones guanyen uns 6000 euros menys al any en comparació a homes que realitzen la mateixa tasca i tenen la mateixa responsabilitat. L pensió mitjana de les dones és de 691 euros,mentre que la pensió mitjana dels homes és de 952 euros, degut a què moltes d'aquestes dones no han treballat cotitzant.
És important parlar també de les marques de vestimenta més de moda a l'actualitat. Aquestes marques el que han fet ha sigut expandir-se i crear fàbriques de producció en païssos i zones tercermundistes per així tenir un costos menors i per tant un aument de beneficis. És clar que els més explotats en aquestes zones són els xiquets i les dones. És a dir, des d'aquestes grans fàbriques, s'està contribuïnt al aument de les desigualtats a tots els nivells.
Per últim m'agradaria compartir un video que em va emocionar molt sobre la incorporació de la dona al mercat laboral després d'haver estat dedicada uns anys als seus fills. El video és prou millorable però es va fer viral al seu moment i es prou motivador.
VISITA AL PALAU DE LA MÚSICA
El divendres passat, la classe va fer una altra eixida al Palau de la música per veure un taller que relacionava la música en el sentits. La visita principalment estava dissenyada per a persones amb diversitat funcional i per a xiquets, però encara així el resultat de la visita fou prou satisfactori. La visita fou estructurada per estacions o "postes" i en cadascuna un músic tocava un instrument d'una familia (vent,corda,metal..) i que creaven en l'espectador unes sensacios auditives diferents.
El primer instrument que han tocat ha sigut el clarinet i han donat als espectadors llengües de "pica pica" , a més, han anat passant un tubo de madera per al sentit del tacte i així poder entrar en contacte amb el material que forma el clarinet i també ens han deixat tocar la canya que és l'element principal que produeix el so de l'instrument.
El segon instrument que ens han mostrat ha sigut el violochelo , personalment ha sigut el més m'ha agradat, ja que m'ha paregut el més inusual. Ens han explicat que les cordes estan compostes per pèl de cua de cavall i ens han passat uns pèls de cua per poder-ho apreciar. Per tastar ens han doant gelatina però en la nostra opinió pensem que no han explicat massa bé la relació. Mentre el músic tocava una xica que treballava en el projecte i amiga de la nostra tutora Esther, ha anat trent a gent i ens posava la mà a l'instrument per notar la vibració que tenen. A lespersones amb diversitat funcional que també estaven en la visita els agradava molt i causava grans sensacions en ells.
El tercer instrument que ens han mostrat ha sigut la Trompa , que fou instrument que antigament ja utilitzaven els caçadors per comunicar-se entre ells quan havien caçat alguna cosa i així tenien una melodia en comú per estar en contacte. Hem disfrutat de la melodía d'aquest instrument de les mans d'un profesional i ens han donat alguns materials de metal per entendre de què estan formats els instruments.
A més , la xica que repartia les llepolies resultà una magnifica soprano i ens va fer una exibició del seu torrent de veu i ens va explicar que tot el món té un tipus de so,sols hi ha que descobrir-ho. Tenim cordes vocals que produeixen so i aquestes poden ser de diferents tipus. Després, ens han repartit arròs per tocar-lo i pernils de llepolia per menjar.
Després, ens han portat a una sala petita on ens esperava un percussionista (Jordi). Ens ha mostrat difernts instruments, el primer ha sigut la marimba que al colpejarla produïa so , després ens han mostrat els plats, els quals reflexaven molt bé la vibració. A l'hora de tocar la percussió és essèncial combinar instruments. Més aviat, ha aparegut un director d'orquestra i han tocat tots a l'hora i fomentaven la participació de l'espectador deixant que foren per un moment els directors d'orquestra. Finalment ha entrat en escena la soprano també i ha tots junts han actuat. Ha sigut emocionant aquest últim moment, tots els meus companys hem deien que tenien els pèls de punta.
Per últim tota la classe hem estat parlant amb la coordinadora i amb els musics , els hem fet moltes preguntes i han estat encantats de respondre a tot. Pense que tota la classe ha eixit del palau amb un bon sabor de boca i per suposat que des d'ací aconsellem la visita a tot el món interessat.
Per útim us deixe una fotografia de persones amb diversitat funcional a la visita i fer referència a la importància que té aquest tipus de tallers per a ells i lo agraïts que estan de poder participar. Les seues cares al acabar i la seua participació ho deien tot. Si acas ,como aspecte no tan positiu , des del grup pense que es podia haver explicat un poc millor la relació de les llepolies i objectes amb la música.
Comentarios
Publicar un comentario